pertoqui i que es notifiqui a les parts que l'expedient és en aquest Jutjat.
Així ho disposo i ho signo.
La magistrada jutgessa
(rúbrica)
Davant meu,
El secretari
(rúbrica)
DILIGÈNCIA. Tot seguit es compleix el que s'ha ordenat. La causa es registra amb el núm. [...] en el [...]
Fitxa
123/3Darrera versió: 16.01.2014
Títol
data (en un document)
Resposta
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.
En general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:
— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació — al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.
Finalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.
el desplegament, i no la grafia de la sigla: el TSJC ('el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya'), la LECr ('la Llei d'enjudiciament criminal'), de CCOO ('de Comissions Obreres').
Pronunciació i grafia
A l'hora de pronunciar una sigla o un acrònim i d'escriure l'article definit o la preposició [...]
llarg de tot el text.
2. Els cronometratges de les competicions esportives:
La corredora Paula Radcliffe va acabar la marató amb una marca de 2:15:25.
3. Els percentatges seguits del símbol %, separat amb un espai fi de la xifra corresponent o, si això no és possible tipogràficament, se separa de [...]
també es poden elidir. Per exemple:
cartes al president o presidenta
També es pot repetir l'article o la preposició i l'article, tot i que cal anar amb compte que, si les enumeracions són complexes, aquest recurs no perjudiqui la llegibilitat del text:
cartes al president o la presidenta
cartes al [...]
espai amb el mot que el segueix, i el de tancament, sense deixar cap espai amb el mot que el precedeix. Per exemple:
La solució del problema no té a veure amb la dotació de mitjans ?tot i que aquesta és també una qüestió important?, sinó amb l'especialització dels treballadors.
En cas que l'incís [...]
problemes a l'hora de traduir-los. És preferible canviar-los pel present d'indicatiu o de subjuntiu i bandejar del tot aquelles formes. Les possibilitats de traducció són diverses segons els casos. Per exemple:
Original en castellà
Si los hechos se realizaran con violencia, serán castigados con pena de [...]
lletres, que s'escriuen en cursiva, mentre que els parèntesis van en rodona. Per exemple:
a) nombres decimals
b) nombres naturals
c) nombres primers
4. Quan es volen incloure explícitament els dos gèneres d'un nom, adjectiu o pronom, tot i que el recurs habitual és utilitzar la barra inclinada per [...]
i de les lleis:
l'article 77.5 de la Llei de procediment administratiu
En canvi, el punt no es fa servir en els casos següents:
1. Quan la frase acaba amb el punt d'una abreviatura, amb punts suspensius, amb signe d'interrogació o admiració. Per exemple:
Van venir de tot arreu: del Maresme [...]
)
També se solen escriure en minúscules les inicials que s'afegeixen a una sigla per crear-ne una altra. Per exemple:
ETApm (ETA politicomilitar)
PCEml (PCE marxista leninista)
En tot cas, si es coneix la voluntat de la persona o l'organisme responsable de la sigla sobre la manera d'escriure-la, s'ha [...]
la solució del problema.
Si fas teràpia alternativa, segur que pots notar una millora substancial; tot i que normalment aquest problema no té una solució definitiva.
3. Separa elements complexos d'una enumeració amb puntuació pròpia. Per exemple:
El temps previst per a aquests dies és el següent [...]
Fitxa
123/3Darrera versió: 16.01.2014
Títol
data (en un document)
Resposta
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.
En general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:
— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació — al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.
Finalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.